| els últims hereus. història oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000 | |
| enric saguer (coordinador) | |
| Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura (Temes d'Etnologia de Catalunya, 10) juliol 2005 |
![]() per comprar |
| Aquesta
monografia és producte d'un treball d'història oral
inclòs dins l'Inventari del Patrimoni Etnològic de
Catalunya (IPEC) que duu a terme el Centre de Promoció de la
Cultura Popular i Tradicional Catalana. Ha estat realitzat per un equip
d'historiadors vinculats a l'Associació d'Història Rural
de les Comarques Gironines i abroda la transformació recent dels
propietaris rurals de la regió de Girona en tant que grup
social. El llibre posa en evidència l'erosió de les bases
econòmiques que, històricament, havien sostingut els
hisendats, i analitza el ventall d'estratègies it
rajectòries individuals seguides pels hereus i successors de les
nissagues propietàries en el context de la segona meitat del
segle XX, un context caracteritzat per la liquidació de la
masoveria i la caiguda de la renda de la terra |
|
| els autors Enric Saguer, coordinador de l'obra, és doctor en història i professor d’història econòmica a la Universitat de Girona; Joaquim Alvarado és llicenciat en història i autor de diversos treballs sobre història de la indústria del suro; Marc Auladell és llicenciat en història; Josep M. Barris és llicenciat en història i director de l’Arxiu Municipal de Roses; Mònica Bosch és llicenciada en història i està realizant una tesi doctoral sobre una de les principals famílies d’hisendats gironins del segle XIX; Josep Colls és professor d’història econòmica a la UdG i està realitzant una tesi sobre les transformacions econòmiques i ambientals de Castelló d’Empúries durant els segles XV-XVII; Rosa Congost és doctora en història i catedràtica d’història econòmica a la UdG; Joan Fort és llicenciat en història; Pere Gifre és llicenciat en història i professor de secundària; Joaquim Maria Puigvert és doctor en història i professor d’història contemporània a la UdG; Antoni Reyes és llicenciat en història i director de l’Arxiu Municipal de Blanes; i Sebastià Villalón és llicenciat en història i està realitzant una tesi doctoral sobre els inicis del registre d’hipoteques. . |
|
| índex 1. Presentació (Enric Saguer) 2. Els hisendats gironins. Una presentació històrica (Pere Gifre i Rosa Congost) 2.1. Els temps baixmedievals: remences i hereus 2.2 La consolidació dels senyors útils i propietaris de masos (s. XVI - XVIII) 2.3. L'era daurada dels hisendats (segle XIX) 2.4. Els inicis de la crisi 3. Ser hereu no és una ganga. La fi d'un sistema secular (Rosa Congost i Joan Fort) 3.1 El sistema de l'hereu a Catalunya: algunes dades històriques 3.2 El sistema de l'hereu i la dinàmica demogràfica 3.3.Qui es casa amb qui? 3.4 Els darrers capítols matrimonials 3.5 El pagament de les llegítimes 3.6 Els heretaments condicionats: els hereus gravats 3.7 "Ser hereu no és una ganga" 4. Els avis vivien de renda. Gestió del patrimoni i actituds econòmiques dels propietaris (Enric Saguer) 4.1 “Algun dia, fill meu, això serà teu”. La formació d’un hereu 4.2 La "revolució burgesa" dins el patrimoni? Transformacions en el règim d'explotació 4.3 Els instruments d'administració 4.4 “L’avi va ser un hisendat” 5. Treballar per als hisendats. L’evolució de les relacions socioeconòmiques amb la mà d’obra agrària 5.1 L’evolució de les relacions entre propietaris i masovers (Josep Colls i Sebastià Villalón) 5.2 La conflictivitat entre propietaris i masovers: un "oasi gironí"? (Josep Colls) 5.3 Els treballadors assalariats (Marc Auladell) 5.4 Conclusions 6. D’hisendat, amo i senyor a empresari, propietari i ciutadà 6.1 El pes social del propietari: cohesió i consciència de grup (Mònica Bosch) 6.2 Església, religió i hisendats (Joaquim M. Puigvert) 7. De senyor a ciutadà. Intermediació i actituds polítiques dels propietaris agrícoles del camp gironí 7.1 “El senyoret era el senyoret”. Elits agràries i poder polític (Josep M. Barris) 7.2 “Aquella hecatombe”. República, guerra i revolució (Antoni Reyes) 7.3 El franquisme o la decadència d'una classe dirigent (Josep M. Barris) 7.4 “Quan tothom s’ha igualat molt més”. El període democràtic (Antoni Reyes) 7.5 Un epíleg polític? (Josep M. Barris) 8. “Els fills treballen d’una altra cosa.” Pressió del passat i perspectives de futur (Joaquim Alvarado) |
|