altres publicacions


forçats a foc i llum
una història oral dels últims masovers de la regió de Girona, 1930-2000
enric saguer hom (coordinador)
Generalitat de Catalunya
desembre 2011
masovers

aquest llibre només es pot adquirir a les llibreries de la Generalitat de Catalunya
La masoveria va aparèixer a Catalunya cap a finals de la baixa edat mitjana i es va generalitzar a partir del segle XVI, associada a un procés de diferenciació pagesa que va portar a l’acumulació de masos en mans d'un grup de propietaris d'origen pagès. Una de les peculiaritats de la masoveria era que s'obligava al masover a residir al mas, obligació que s'estenia al conjunt de la família i a tot el seu bestiar. Fins a finals del segle XIX, va ser la fórmula bàsica de contractació agrària en els masos de la Catalunya Vella, però els canvis en el sector agrari iniciats en aquell moment varen propiciar que la masoveria entrés en un llarg cicle de transformacions. A partir de la dècada de 1960, les oportunitats ofertes per la indústria i el creixement urbà varen deixar buides moltes masoveries, però per aquells masovers que varen quedar-s'hi les limitacions i obligacions varen suavitzar-se i molts varen començar a treballar fora del mas. També la tutela política i religiosa que havien exercit els amos es va anar diluint. En les darreres dècades aquesta relaxació progressiva en el règim de masoveria ha donat pas a una nova fase d'abandonament motivat, sobretot, per la manca de relleu generacional. El final d'aquest procés ha estat la pràctica desaparició de la masoveria i dels masovers, almenys en el sentit que històricament ha tingut el terme
els autors
Tots els autors de l’obra i els col•laboradors que han participat en la realització de les entrevistes són membres de l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, creada el 1999 amb la finalitat de fomentar la realització i la difusió d’estudis històrics sobre el món rural.
Enric Saguer és doctor en història i professor d’història econòmica a la Universitat de Girona; Jordi Bohigas és professor d’història contemporània a la UdG i està finalitzant una tesi doctoral sobre església i ciència a la Catalunya contemporània; Mònica Bosch és professora d’història contemporània a la UdG i està realizant una tesi doctoral sobre la família i el patrimoni Carles; Josep Colls és professor d’història econòmica a la UdG i està realitzant una tesi sobre les transformacions econòmiques i ambientals de Castelló d’Empúries durant els segles XV-XVII; Rosa Congost és doctora en història i catedràtica d’història econòmica a la UdG; Pere Gifre és doctor en història i professor d’història econòmica a la UdG; Narcís de Puig és llicenciat en història; Joaquim Maria Puigvert és doctor en història i professor d’història contemporània a la UdG; Lluís Serrano és becari de recerca a la UdG i està realitzant una tesi doctoral sobre el procés de tancament de terres a la Catalunya del segle XIX; Xavier Solà és doctor en història i professor de secundària; i Sebastià Villalón és llicenciat en història i està realitzant una tesi doctoral sobre el crèdit hipotecari a la Catalunya de finals de l’Antic Règim.

índex
1. Introducció
2. La masoveria i els masovers en perspectiva històrica (Rosa Congost, Pere Gifre i Enric Saguer)
3. Qui era masover?  Identitat i mobilitat (Mònica Bosch)
4. Els tractes de masoveria (Enric Saguer)
5. Cohesió i conflicte. Les relacions amb els propietaris (Enric Saguer)
6. La formació del masover (Mònica Bosch)
7. Família, patrimoni i herència (Josep Colls)
8. L’organització del treball en una masoveria (Sebastià Villalón)
9. Viure en una masoveria (Jordi Bohigas i Lluís Serrano)
10. El masover fora del mas (Joaquim M. Puigvert, Xavier Solà i Narcís de Puig)
11. Epíleg. Un món sense masovers (Mònica Bosch i Enric Saguer)