comptes de senyor, comptes de pagès les comptabilitats en la història rural |
|
enric saguer, gabriel jover i helena benito (eds) | |
col.lecció fonts, 7 novembre 2011 |
descàrrega compra (paper, ebook) |
Els
registres comptables són una de les fonts escrites més
antigues i, alhora, més abundants de la humanitat. Les tauletes
ceràmiques mesopotàniques suggereixen que
l’escriptura va sorgir d’aquestes primitives formes de
comptabilitat i una part important de la documentació
històrica està constituïda, precisament, per una
àmplia tipologia de comptabilitats procedent de tot tipus
d’institucions públiques, empreses i patrimonis privats. Aquest llibre vol contribuir a mesurar les possibilitats, però també limitacions, d’aquestes fonts per a l’estudi de les societats rurals. Hi ha un acord generalitzat sobre l’enorme potencial que tenen per explorar la lògica social i econòmica de les explotacions i els sistemes agraris, però encara han estat molt poc explotades. A més de caracteritzar les comptabilitats agrícoles -els seus objectius, la seva diversitat tipològica i el seu contingut-, es planteja una reflexió metodològica sobre la potencialitat analítica de la font per a la construcció de sèries de preus, producció i rendiments, l’anàlisi del mercat de treball i dels salaris, l’estudi del comportament econòmic dels propietaris i dels agricultors i altres qüestions historiogràficament rellevants. |
|
els editors Enric Saguer és professor d'Història i institucions econòmiques a la Universitat de Girona. Ha publicat diversos estudis sobre les transformacions del món rural català contemporani i ha coordinat el llibre Forçats a foc i llum: Una història oral dels ultims masovers de la regió de Girona, 1930-2000 (Barcelona, 2011) Gabriel Jover professor d'Història i institucions econòmiques a la Universitat de Girona. Ha publicat diversos estudis sobre la formació i el desenvolupament del feudalisme a l’illa de Mallorca, sobre la formació de la gran propietat i de la noblesa terratinent i sobre les estratègies patrimonials d'aquesta. És coautor, amb Jerònia Pons, del llibre Possessions, renda de la terra i treball assalariat a l’illa de Mallorca, 1400-1660 (Girona, 2012) Helena Benito és professora d'Economia Financera i Comptabilitat a la Universitat de Girona. És coautora, amb Josep Viñas, d'un manual de Comptabilitat per a no economistes (Madrid, 2002) i d'una tesi doctoral sobre la Harinera La Montserrat (1898-1936). Aproximación a la historia empresarial de los Ensesa de Girona (c. 1880-c. 1989) |
|
índex Introducció PRESENTACIÓ Les comptabilitats com a font per a la història rural L'evolució dels sistemes comptables al llarg dels temps. La comptabilitat agrària en els manuals de comptabilitat I. LES FONTS COMPTABLES: ORÍGENS I TIPOLOGIES Els comptes d'una senyoria feudal: els llibres de l'Almoina de Girona (Rosa Lluch) L'Almoina de la Seu de Barcelona: gènesi i formació d'un sistema comptable (1283-1419) (Pere Benito) L'administració de la hisenda agrària del Convent de Sant Domingo: els llibres de comptes de les possessions de Son Costa, 1725-1754 (Montuïri, Mallorca) (Gabriel Jover) En els orígens de la comptabilitat de la pagesia de mas (reflexions del cas gironí, s. XVII-XVIII) (Pere Gifre) Un exemple de comptes de pagès. Els amos de possessió: Mallorca (segles XIX-XX) (Antònia Morey) Les comptabilitats nobiliàries: el cas de la noblesa mallorquina als segles XVIII i XIX (Antònia Morey) Documentació comptable generada per un patrimoni nobiliari. El cas del I marquès de Solleric (1770-1790) (Josep Villalonga) Comptabilitat agrària i comptabilitat industrial: estudi d'alguns casos (Helena Benito) II. USOS HISTORIOGRÀFICS Escrutar el mercat de treball a través de la lent de les comptabilitats agràries. El treball a jornal segons el llibres de comptes de Son Costa (Mallorca), 1729-1754 (Gabriel Jover) Comptes d'hisendats i mercats agraris. El patrimoni Carles, 1832-1863 (Mònica Bosch) La producció agrària a l'època contemporània a través de les comptabilitats (Jordi Planas i Enric Saguer) ¿Lo pequeño es hermoso? Las contabilidades particulares y la historia que hemos aprendido (José Miguel Lana) Bibliografia |
|