biblioteca d'història rural



les visites pastorals. dels orígens medievals a l'època contemporània
joaquim m. puigvert (ed.), lluís monjas, xavier solà i eugeni perea
col.lecció fonts, 3
juny 2003
documents01

per comprar
La visita pastoral és una de les fonts d'origen eclesiàstic més utilitzades pels historiadors i les historiadores. Els registres de les visites pastorals són el fruit de les visites periòdiques que cada bisbe feia a la seva diòcesi inspeccionant l'estat material i religiós del clergat, dels laics, de les institucions i dels llocs i objectes de culte. Institució d'origen medieval, fou reforçada a l'inici de l'època moderna, amb el Concili de  Trento, i ha perdurat fins a l'època contemporània. Un conjunt d'historiadors, cobrint l'arc cronològic que va dels orígens medievals a l'època contemporània, donen compte en aquest llibre de quin és a hores d'ara l'estat de la qüestió historiogràfica sobre el tema en l'àmbit de les vuit diòcesis catalanes, considerant degudament les aportacions que s'han fet sobre la matèria per part de les historiografies hispànica i europea; uns apèndixs documentals, extensos i generosos, tanquen el llibre amb l'objectiu que el lector pugui capbussar-se en els textos d'època i iniciar, si vol, la seva anàlisi i comentari.

els autors

Aquest llibre té el seu origen en una jornada d'estudi dedicada a Les visites pastorals celebrada a la Facultat de Lletres de la Udg el juny de 2002, organitzada conjuntament pel Centre de Recerca d'Història Rural (ILCC-Secció Jaume Vicens Vives) i l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. el principal objectiu d'aquella jornada fou reunir un conjunt d'historiadors (Lluís MONJAS, Xavier SOLÀ, Eugeni PEREA, Joaquim M. PUIGVERT) per tal que reflexionessin en veu alta, per una banda, sobre les possibilitats de les visites pastorals com a font; i, per l'altra, sobre els usos historiogràfics que se n'han fet. La visita pastoral, en general, és una de les fonts eclesiàstiques més conegudes i apreciades; amb tot, faltava en el nostre entorn historiogràfic més immediat una reflexió epistemològica de conjunt, així com una anàlisi més sistemàtica i crítica sobre la font. Aquest llibre pretén, d'alguna manera, emplenar aquest buit.
índex
Introducció. Usos historiogràfics. Dels erudits setcentistes a la institucionalització de la història de l'Església. Història medieval. Història moderna. Història contemporània. Història de l'art i arqueologia. La història local. Sociologia, geografia humana i antropologia
I. Les visites pastorals: de l'època medieval a la vigília del Concili de Trento.
1.1. El desenvolupament de les visites pastorals
1.2. Les possibilitats de la font a partir dels mandats dels visitadors
1.3. El registre de les visites pastorals en altres arxius i documents.

2. Les visites pastorals posttridentines: de la segona meitat del segle XVI a les darreries del segle XVII.
2.1. Desenvolupament de les visites pastorals
2.2. Períodes, durada i itineraris de les visites
2.3 Bisbes, visitadors i reformadors
2.4 Recorregut de la visita
2.5. Manaments i publicació de la visita
2.6. Prohibicions i càstigs
2.7. Drets de visita, ingressos, despeses
2.8. Les visites ad limina
2.9. Les possibilitats de la font a partir dels manaments
2.10. La sèrie de visites pastorals en els arxius diocesans.

3. La reforma en directe: visites canòniques del segle XVIII.
3.1. Les seqüències de la visita pastoral
3.2. La font com a revelador social i religiós
3.3. El registre de les visites pastorals en arxius aliens.

4. Les visites pastorals en el pas de l'antic règim a la societat liberal: continuïtats i canvis.
4.1. Les visites canòniques: de la Guerra del Francès a la Revolució Liberal
4.2. Les visites pastorals i la reorganització de l'Església a la segona meitat del vuit-cents
4.3. Les possibilitats de la font: una primera aproximació
4.4. A tall de cloenda: les "novetats" de les visites vuitcentistes.

5. Apèndixs documentals
6. Els fons de visites pastorals en els arxius catalans
7. Bibliografia específica sobre visites pastorals
8. Pàgines web