les visites pastorals. dels orígens medievals a l'època contemporània | |
joaquim m. puigvert (ed.), lluís monjas, xavier solà i eugeni perea | |
col.lecció fonts, 3 juny 2003 |
![]() per comprar |
La
visita pastoral és una de les fonts d'origen eclesiàstic
més utilitzades pels historiadors i les historiadores. Els
registres de les visites pastorals són el fruit de les visites
periòdiques que cada bisbe feia a la seva diòcesi
inspeccionant l'estat material i religiós del clergat, dels
laics, de les institucions i dels llocs i objectes de culte.
Institució d'origen medieval, fou reforçada a l'inici de
l'època moderna, amb el Concili de Trento, i ha perdurat
fins a l'època contemporània. Un conjunt d'historiadors,
cobrint l'arc cronològic que va dels orígens medievals a
l'època contemporània, donen compte en aquest llibre de
quin és a hores d'ara l'estat de la qüestió
historiogràfica sobre el tema en l'àmbit de les vuit
diòcesis catalanes, considerant degudament les aportacions que
s'han fet sobre la matèria per part de les historiografies
hispànica i europea; uns apèndixs documentals, extensos i
generosos, tanquen el llibre amb l'objectiu que el lector pugui
capbussar-se en els textos d'època i iniciar, si vol, la seva
anàlisi i comentari. |
|
els autors Aquest llibre té el seu origen en una jornada d'estudi dedicada a Les visites pastorals celebrada a la Facultat de Lletres de la Udg el juny de 2002, organitzada conjuntament pel Centre de Recerca d'Història Rural (ILCC-Secció Jaume Vicens Vives) i l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. el principal objectiu d'aquella jornada fou reunir un conjunt d'historiadors (Lluís MONJAS, Xavier SOLÀ, Eugeni PEREA, Joaquim M. PUIGVERT) per tal que reflexionessin en veu alta, per una banda, sobre les possibilitats de les visites pastorals com a font; i, per l'altra, sobre els usos historiogràfics que se n'han fet. La visita pastoral, en general, és una de les fonts eclesiàstiques més conegudes i apreciades; amb tot, faltava en el nostre entorn historiogràfic més immediat una reflexió epistemològica de conjunt, així com una anàlisi més sistemàtica i crítica sobre la font. Aquest llibre pretén, d'alguna manera, emplenar aquest buit. |
|
índex Introducció. Usos
historiogràfics. Dels erudits setcentistes a la
institucionalització de la història de l'Església.
Història medieval. Història moderna. Història
contemporània. Història de l'art i arqueologia. La
història local. Sociologia, geografia humana i antropologia I. Les visites pastorals: de l'època medieval a la vigília del Concili de Trento. 1.1. El desenvolupament de les visites pastorals
2. Les visites pastorals posttridentines: de la segona meitat del segle XVI a les darreries del segle XVII. 1.2. Les possibilitats de la font a partir dels mandats dels visitadors 1.3. El registre de les visites pastorals en altres arxius i documents. 2.1. Desenvolupament de les visites pastorals
3. La reforma en directe: visites canòniques del segle XVIII. 2.2. Períodes, durada i itineraris de les visites 2.3 Bisbes, visitadors i reformadors 2.4 Recorregut de la visita 2.5. Manaments i publicació de la visita 2.6. Prohibicions i càstigs 2.7. Drets de visita, ingressos, despeses 2.8. Les visites ad limina 2.9. Les possibilitats de la font a partir dels manaments 2.10. La sèrie de visites pastorals en els arxius diocesans. 3.1. Les seqüències de la visita pastoral
4. Les visites pastorals en el pas de l'antic règim a la societat liberal: continuïtats i canvis. 3.2. La font com a revelador social i religiós 3.3. El registre de les visites pastorals en arxius aliens. 4.1. Les visites canòniques: de la Guerra del Francès a la Revolució Liberal
5. Apèndixs documentals4.2. Les visites pastorals i la reorganització de l'Església a la segona meitat del vuit-cents 4.3. Les possibilitats de la font: una primera aproximació 4.4. A tall de cloenda: les "novetats" de les visites vuitcentistes. 6. Els fons de visites pastorals en els arxius catalans 7. Bibliografia específica sobre visites pastorals 8. Pàgines web |
|