publicacions

1. Introducció

1.1. La immigració francesa a Catalunya
1.2 Els francesos al bisbat de Girona, una proposta per a l’estudi de la immigració al món rural
1.3 Fonts i metodologia
1.3.1 Els registres parroquials
1.3.2 Els registres notarials
1.2.3 Les Dispenses de Proclames
1.2.4 La Matrícula de Francesos de 1637

2. Terres i homes. Les conjuntures demogràfiques i econòmiques en el «llarg segle xvi» (1497-1640) al bisbat de Girona

2.1 La situació demogràfica del bisbat de Girona entre 1500-1640
2.2 La manufactura gironina del cinc-cents: de la represa a la decadència
2.4 El bisbat de Girona, una terra de mas: l’estructura agrària

3. Mobilitat i migracions a l’època moderna. El cas de la immigració francesa

3.1 Per què es movien? Les causes d’expulsió de la immigració francesa
3.2 Les àrees d’emigració
3.3 Un element que cal tenir en compte: la «porositat» de la frontera pirenaica
3.4 La formació de mercats de treball peninsulars i la qüestió de la migració

4. La immigració francesa al bisbat de Girona: ritmes, distribució i oficis

4.1 Els ritmes d’arribada
4.2 La distribució territorial
4.3 Les àrees de provinença
4.4 El perfil socioprofessional
4.5 La distribució territorial segons oficis

5. La inserció laboral dels francesos al bisbat de Girona: l’artesanat

5.1 Els francesos i el món artesanal
5.2 La formació dels artesans francesos
5.3 La categoria socioprofessional en funció del bisbat de procedència

6. La inserció laboral dels francesos al bisbat de Girona: el treball agrícola

6.1 Les primeres aparicions en les fonts dels treballadors
6.2 Una nova etiqueta per un nou grup social?
6.3 L’accés a la pagesia de mas des del matrimoni, una via complicada?
6.4 Cultura material i propietats immobles dels treballadors

6.4.1. Utillatge i contenidors
6.4.2 Productes de consum

6.4.3 La possessió de béns immobles
6.5 Els treballadors i el mercat de la terra
6.6 Les vendes a carta de gràcia i els establiments
6.7 Mercat matrimonial i posició socioeconòmica
6.8. Salaris i terra? Les economies dels treballadors assalariats a inicis del segle xvii

6.8.1 Nivell de vida i estratègies de subsistència dels treballadors agrícoles a l’edat moderna
6.8.2 El mecanisme del crèdit des de les economies humils
6.8.3 Un ventall d’activitats

7. Treballadors i francesos en una vila empordanesa a la primera meitat del segle xvii. El cas de Torroella de Montgrí

7.1 L’evolució de la població i conjuntura demogràfica (1550-1650)

7.1.1 El creixement vegetatiu
7.1.2 El factor migratori

7.2 Els treballadors de Torroella de Montgrí

7.2.1 Una força de treball flotant
7.2.2 Un grup humil
7.2.3 Un cas de promoció social: Joan Brell, d’humil treballador a propietari
7.2.4 Un assaig d’estructura de classes al Baix Ter de l’edat moderna
7.2.5 Les activitats dels treballadors torroellencs
7.2.6 L’accés a la terra per la via dels establiments

8. Conclusions

8.1 Les característiques de la immigració francesa al bisbat de Girona
8.2 L’estudi de la immigració francesa, una via per complementar la història dels grups humils agraris a l’època moderna
8.3 Expansió econòmica i diferenciació pagesa

Bibliografia

Visch de mon treball i seguint los amos. Francesos i treballadors a la Catalunya de mas (bisbat de Girona, ss. XVI-XVII)
arnau barquer i cerdà
col.lecció estudis, 23 novembre 2023	descàrrega compra (paper, ebook)
La immigració occitana és un dels fenòmens característics de l'edat moderna catalana. La proliferació de francesos a multitud de registres i documents públics i privats dona a entendre la magnitud que va adquirir aquest corrent migratori durant els segles moderns. A través dels registres parroquials i notarials i els fins ara inèdits llibres de Dispenses de Proclames, aquest llibre examina l'impacte i les característiques de la immigració occitana al bisbat de Girona durant els segles XVI i XVII i interroga tant les causes subjacents que van generar l'atracció dels immigrants com també les seves conseqüències en la societat agrària de les comarques gironines, paradigmàtiques de la Catalunya de mas.
l'autor Arnau Barquer i Cerdà (Girona, 1966) és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Història per la Universitat de Girona. Es va doctorar l'any 2019 amb una tesi sobre l'impacte i característiques de la immigració francesa al bisbat de Girona. Compagina la seva feina com a professor de secundaria amb la recerca sobre les condicions de vida i les estratègies de supervivència deis grups rurals humils durant els segles XVI i XVII, amb treballs publicats en obres col·lectives com ara «The treballadors of Girona: Evidence of the Emergence of Wage Labour in Catalonia in the Sixteenth and Seventeenth Centuries», dins Christine Fertig, Richard Paping & Henry French, Landless and land-poor rural households in Europe from the 16th to the ear!y 20th centuries (Bodyell, 2022). Recentment, ha enfocat la recerca cap a l'estudi de la cultura material a través dels inventaris post mortem, treball pel qual ha obtingut una beca de recerca Francesc Eiximenis de l'Institut Ramon Muntaner.
índex 1. Introducció 1.1. La immigració francesa a Catalunya 1.2 Els francesos al bisbat de Girona, una proposta per a l’estudi de la immigració al món rural 1.3 Fonts i metodologia 1.3.1 Els registres parroquials 1.3.2 Els registres notarials 1.2.3 Les Dispenses de Proclames 1.2.4 La Matrícula de Francesos de 1637 2. Terres i homes. Les conjuntures demogràfiques i econòmiques en el «llarg segle xvi» (1497-1640) al bisbat de Girona 2.1 La situació demogràfica del bisbat de Girona entre 1500-1640 2.2 La manufactura gironina del cinc-cents: de la represa a la decadència 2.4 El bisbat de Girona, una terra de mas: l’estructura agrària 3. Mobilitat i migracions a l’època moderna. El cas de la immigració francesa 3.1 Per què es movien? Les causes d’expulsió de la immigració francesa 3.2 Les àrees d’emigració 3.3 Un element que cal tenir en compte: la «porositat» de la frontera pirenaica 3.4 La formació de mercats de treball peninsulars i la qüestió de la migració 4. La immigració francesa al bisbat de Girona: ritmes, distribució i oficis 4.1 Els ritmes d’arribada 4.2 La distribució territorial 4.3 Les àrees de provinença 4.4 El perfil socioprofessional 4.5 La distribució territorial segons oficis 5. La inserció laboral dels francesos al bisbat de Girona: l’artesanat 5.1 Els francesos i el món artesanal 5.2 La formació dels artesans francesos 5.3 La categoria socioprofessional en funció del bisbat de procedència 6. La inserció laboral dels francesos al bisbat de Girona: el treball agrícola 6.1 Les primeres aparicions en les fonts dels treballadors 6.2 Una nova etiqueta per un nou grup social? 6.3 L’accés a la pagesia de mas des del matrimoni, una via complicada? 6.4 Cultura material i propietats immobles dels treballadors 6.4.1. Utillatge i contenidors 6.4.2 Productes de consum 6.4.3 La possessió de béns immobles 6.5 Els treballadors i el mercat de la terra 6.6 Les vendes a carta de gràcia i els establiments 6.7 Mercat matrimonial i posició socioeconòmica 6.8. Salaris i terra? Les economies dels treballadors assalariats a inicis del segle xvii 6.8.1 Nivell de vida i estratègies de subsistència dels treballadors agrícoles a l’edat moderna 6.8.2 El mecanisme del crèdit des de les economies humils 6.8.3 Un ventall d’activitats 7. Treballadors i francesos en una vila empordanesa a la primera meitat del segle xvii. El cas de Torroella de Montgrí 7.1 L’evolució de la població i conjuntura demogràfica (1550-1650) 7.1.1 El creixement vegetatiu 7.1.2 El factor migratori 7.2 Els treballadors de Torroella de Montgrí 7.2.1 Una força de treball flotant 7.2.2 Un grup humil 7.2.3 Un cas de promoció social: Joan Brell, d’humil treballador a propietari 7.2.4 Un assaig d’estructura de classes al Baix Ter de l’edat moderna 7.2.5 Les activitats dels treballadors torroellencs 7.2.6 L’accés a la terra per la via dels establiments 8. Conclusions 8.1 Les característiques de la immigració francesa al bisbat de Girona 8.2 L’estudi de la immigració francesa, una via per complementar la història dels grups humils agraris a l’època moderna 8.3 Expansió econòmica i diferenciació pagesa Bibliografia