publicacions

Introducció. El patrimoni Carles

PART I. L’explotació del patrimoni

1. L’explotació dels masos al llarg del temps

2. L’explotació directa

3. La cessió a llarg termini dels drets sobre la terra: els subestabliments emfitèutics i les rabasses
3.1. La cronologia dels subestabliments
3.2. Les vessanes subestablertes
3.3. Els subemfiteutes
3.4. Les clàusules dels contractes
3.4.1. Els contractes de rabassa morta de vinya i olivera amb cens fix
3.4.2. Els contractes de rabassa morta
3.4.3. Els contractes d’establiment per a plantar vinya
3.4.4. Els contractes d’establiment emfitèutic amb cens fix
3.5. Les entrades
3.6. Els censos
3.6.1. Els censos pactats en els contractes
3.6.2. Les commutacions de censos
3.6.3. Les dificultats dels subemfiteutes per pagar els censos. Les renúncies de subestabliments
3.6.4. Les redempcions de censos
3.7. Els subestabliments i les rabasses en l’estratègia patrimonial de casa Carles
3.8. La història de les parcel·les de terra després dels subestabliments atorgats per Casa Carles

4. La cessió temporal de l’explotació dels masos i els seus fruits: les parceries i els arrendaments a preu acotat
4.1. Els contractes de parceria
4.1.1. Les masoveries al terç de fruits
4.1.2. Les mitgeries
4.1.3. Els masovers
4.2. Els contractes d’arrendament a preu acotat de masos i dels fruits i rendes de les heretats

PART II. La gestió del patrimoni
5. L’administració del patrimoni
5.1. La figura de l’administrador
5.1.1. Quan l’administrador era algú de la família: poca eficàcia i tensions familiars
5.1.2. Administradors aliens a la família: nissagues d’administradors, masovers encarregats, mediació, subordinació i paternalisme
5.2. El propietari absentista i l’administració

6. La comptabilitat del patrimoni (1832‑1863)
6.1. L’ingrés del patrimoni
6.1.1. L’evolució de l’ingrés brut del patrimoni (1832‑1863)
6.1.2. L’estructura de l’ingrés del patrimoni (1832‑1863)
6.2. La renda bruta del patrimoni
6.2.1. L’evolució de la renda bruta del patrimoni (1832‑1863)
6.2.2. La despesa en obres i jornals
6.2.3. La despesa d’administració
6.3. La renda neta del patrimoni
6.3.1. L’evolució de la renda neta del patrimoni (1832‑1863)
6.3.2. Les contribucions
6.3.3. Els censos
6.3.4. L’endeutament
6.4. Les pautes de consum de la renda
6.4.1. L’evolució de les pautes de consum (1832‑1863)
6.4.2. Les despeses familiars
6.4.3. Les redempcions de censos i censals, l’adquisició de propietats i altres pagaments
6.5. El balanç final

Conclusions
Apèndixs
Bibliografia

viure de renda : la gestió del patrimoni Carles, 1770-1860
mònica bosch i portell
col.lecció estudis, 22 novembre 2021	per comprar
La família Carles constitueix un dels exemples més destacats dels hisendats gironins pel poder econòmic, social i també polític que arribà a assolir. En la base de la seva gran influència es trobava un important patrimoni agrari, integrat per 855 hectàrees a mitjan segle X1X. A partir, fonamentalment, dels contractes agraris, la correspondència i la comptabilitat privada, i d'un enfocament que prioritza l'anàlisi de les relacions socials que s'establien entre els diferents agents implicats (propietari absentista, administrador, masovers, subemfiteutes, grans arrendataris, etc.), aquest llibre analitza de forma detallada l'exploració d'aquest extens patrimoni i aprofundeix en les bascs econòmiques i socials del poder que varen exercir els hisendats gironins a la primera meitat del segle XD<. A través del cas analitzat, descobrim, en el trànsit de l'Amic Règim a la societat liberal capitalista, un propietari absentista que mai no es va desentendre de la gestió dels seus béns, que assajà diverses fórn1ltlCS d'explotació fins a trobar la més 01nvenient per als seus interessos, que va realitzar inversions per intentar mantenir el seu elevat nivell de vida i que mantenia una relació de superioritat paternalista amb els seus masovers, i de domini amb els sens subemfiteutes, però de total dependència respecte dels seus arrendataris creditors.
l'autora Mònica Bosch Portell (Girona, 1966) és doctora en Història Contemporània i llicenciada en Història de l'Art. Entre 2006 i 2011 va ser professora associada del grau d'història de la Universitat de Girona i actualment exerceix com a docent de secundària a l'Institut Carles Rahola de Girona. Ha investigat, publicat articles i col·laborat en obres col·lectives sobre diversos temes de la història rural contemporània, especialment sobre els hisendats i masovers de la regió de Girona. Entre les seves publicacions destaquen La formació d'una classe dirigent (1790-1850). Els Carles en la societat gironina (Fundació Noguera, 2022) i l'edició, amb Joaquim M. Puigvert, del llibre Girona en època contemporània. Les capitalitats de la ciutat (1800-1939) (2016).
índex Introducció. El patrimoni Carles PART I. L’explotació del patrimoni 1. L’explotació dels masos al llarg del temps 2. L’explotació directa 3. La cessió a llarg termini dels drets sobre la terra: els subestabliments emfitèutics i les rabasses 3.1. La cronologia dels subestabliments 3.2. Les vessanes subestablertes 3.3. Els subemfiteutes 3.4. Les clàusules dels contractes 3.4.1. Els contractes de rabassa morta de vinya i olivera amb cens fix 3.4.2. Els contractes de rabassa morta 3.4.3. Els contractes d’establiment per a plantar vinya 3.4.4. Els contractes d’establiment emfitèutic amb cens fix 3.5. Les entrades 3.6. Els censos 3.6.1. Els censos pactats en els contractes 3.6.2. Les commutacions de censos 3.6.3. Les dificultats dels subemfiteutes per pagar els censos. Les renúncies de subestabliments 3.6.4. Les redempcions de censos 3.7. Els subestabliments i les rabasses en l’estratègia patrimonial de casa Carles 3.8. La història de les parcel·les de terra després dels subestabliments atorgats per Casa Carles 4. La cessió temporal de l’explotació dels masos i els seus fruits: les parceries i els arrendaments a preu acotat 4.1. Els contractes de parceria 4.1.1. Les masoveries al terç de fruits 4.1.2. Les mitgeries 4.1.3. Els masovers 4.2. Els contractes d’arrendament a preu acotat de masos i dels fruits i rendes de les heretats PART II. La gestió del patrimoni 5. L’administració del patrimoni 5.1. La figura de l’administrador 5.1.1. Quan l’administrador era algú de la família: poca eficàcia i tensions familiars 5.1.2. Administradors aliens a la família: nissagues d’administradors, masovers encarregats, mediació, subordinació i paternalisme 5.2. El propietari absentista i l’administració 6. La comptabilitat del patrimoni (1832‑1863) 6.1. L’ingrés del patrimoni 6.1.1. L’evolució de l’ingrés brut del patrimoni (1832‑1863) 6.1.2. L’estructura de l’ingrés del patrimoni (1832‑1863) 6.2. La renda bruta del patrimoni 6.2.1. L’evolució de la renda bruta del patrimoni (1832‑1863) 6.2.2. La despesa en obres i jornals 6.2.3. La despesa d’administració 6.3. La renda neta del patrimoni 6.3.1. L’evolució de la renda neta del patrimoni (1832‑1863) 6.3.2. Les contribucions 6.3.3. Els censos 6.3.4. L’endeutament 6.4. Les pautes de consum de la renda 6.4.1. L’evolució de les pautes de consum (1832‑1863) 6.4.2. Les despeses familiars 6.4.3. Les redempcions de censos i censals, l’adquisició de propietats i altres pagaments 6.5. El balanç final Conclusions Apèndixs Bibliografia