els molins empordanesos baixmedievals propietat, explotació i fiscalitat |
|
josep maria gironella i granés | |
col.lecció estudis, 16 desembre 2014 |
descàrrega compra (paper, ebook) |
L’any
1935, l’historiador francès Marc Bloch afirmava que, tot i ser una
invenció antiga, el molí hidràulic era medieval quant a l’època de la
seva veritable expansió. La seva gran generalització coincidí amb la fi
de l’antiguitat i, posteriorment, amb la feudalització de la societat
europea. Des de llavors, són diversos els autors que s’han referit a
aquesta qüestió i, tot i que darrerament alguns han suggerit que fou un
procés més progressiu i menys accelerat del que deia Bloch, encara
estem lluny de conèixer amb cert detall com es desenvolupà. Fos com
fos, a finals del segle XIII i primera meitat del XIV, als rius i
rieres de les terres empordaneses s’hi documenten centenars de molins
hidràulics, la majoria dels quals dedicats a la mòlta de cereals. En el
present llibre, s’analitzen diverses qüestions sobre aquestes
instal·lacions: quines n’eren les característiques, qui en foren els
propietaris, de quina manera procediren aquests a la seva explotació, i
quina fou la fiscalització per part de les autoritats senyorials i
municipals de les activitats que s’hi duien a terme. |
|
l'autor Josep Maria Gironella i Granés (Castelló d'Empúries, 1978) és llicenciat en història per la Universitat de Girona i doctor en història medieval per la Universitat de Barcelona. Els seus estudis s'han centrat sobretot en l'activitat molinera a les terres empordaneses durant el període baixmedieval, tot i que també està interessat en altres sectors com, per exemple, l'agropecuari i el saliner. És autor del llibre Els molins i les salines de Castelló d'Empúries als segle XIV. |
|
índex Introducció
1. Els molins empordanesos baixmedievals 1.1. Entorn i infraestructures 1.2. Els edificis 1.3. Els aparells 1.4. Els molins bataners 2. Els propietaris dels molins 2.1. El domini de l’aigua 2.2. Senyors directes i senyors útils 3. La gestió de les instal·lacions 3.1. Els contractes de molineria, besolfa i mestratge 3.2. Els arrendaments a curt termini i les comandes 4. La fiscalització de la producció i el consum de farina 4.1. El destret 4.2. Els ingressos dels molins: moltura i besolfa 4.3. Exaccions sobre el consum de farina 4.4. El delme dels molins Conclusions |
|