publicacions

Presentació (Lluís To Figueras)
La proclamació de la pau i l’edificació dels cementiris. Sobre la difusió de les sagreres als bisbats de Barcelona i Girona (segles XI-XIII) (Víctor Farías Zurita)
    Introducció
    La terminologia: sagrera, cellera i cementiri
    La difusió de les sagreres
    La geografia de les sagreres
    Les sagreres i la Pau i Treva
    L’acceptació de la pau

L’ensagrerament: utilitats d’un concepte (Ramon Martí)
    L’ensagrerament, un debat obert
    Falses sagreres i concilis equívocs
    Cementiris, sagrers i sagreres a la diòcesi de Girona (segle XI)
    La Pau i Treva de Déu en la instauració de les sagreres
    Arqueologia de l’ensagrerament
    Propietats i aplicacions del concepte

Les celleres del Rosselló de mitjan segle XIII a la fi del segle XV. Permanències i evolució d’una forma d’estructuració del poblament (Aymat Catafau)
    L’evolució de les celleres a finals de l’edat mitjana
    Senyoralització, o feudalització, de les celleres
    De la cellera a l’“incastellamento”
    Conclusió
Bibliografia

les sagreres a la catalunya medieval
víctor farías, ramon martí, aymat catafau
col.lecció estudis, 10 març 2007	descàrrega compra (paper, ebook)
Les sagreres, els espais sacralitzats o protegits que envolten les esglésies, han centrat des de fa anys l'atenció dels historiadors de la societat medieval que els atribuïen un paper central en la formació de pobles al voltant de les esglésies. En aquest volum tres experts medievalistes ens ofereixen dades inèdites, extretes de documents escrits, plànols i restes arqueològiques, que serveixen per poder valorar i contextualitzar el pes de la sagrera en la configuració del poblament medieval. Els tres estudis editats en aquest llibre ens ajuden a comprendre com i per què la sagrera va esdevenir un fenomen característic del paisatge de la Catalunya Vella. víctor farías és professor a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. És autor dels estudis "La sagrera catalana (c. 1025 - c. 1200): características y desarrollo de un tipo de asentamiento eclesial" i de Problemas cronológicos del movimiento de Paz y Tregua catalán del siglo XI ramon martí és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat L'ensagrerament: l'adveniment de les sagreres feudals i és l'editor del volum Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona (817-1100) aymat catafau és professor a la Universitat de Perpinyà. És l'autor de l'article "La cellera et le mas en Roussillon au Moyen Âge: du refuge à l'encadrement seigneurial" i del llibre Les celleres et la naissance du village en Roussillon (Xe - XVe siècles)
els autors Víctor Farías és professor a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. És autor dels estudis "La sagrera catalana (c. 1025 - c. 1200): características y desarrollo de un tipo de asentamiento eclesial" i de Problemas cronológicos del movimiento de Paz y Tregua catalán del siglo XI Ramon Martí és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat L'ensagrerament: l'adveniment de les sagreres feudals i és l'editor del volum Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona (817-1100) Aymat Catafau és professor a la Universitat de Perpinyà. És l'autor de l'article "La cellera et le mas en Roussillon au Moyen Âge: du refuge à l'encadrement seigneurial" i del llibre Les celleres et la naissance du village en Roussillon (Xe - XVe siècles)
índex Presentació (Lluís To Figueras) La proclamació de la pau i l’edificació dels cementiris. Sobre la difusió de les sagreres als bisbats de Barcelona i Girona (segles XI-XIII) (Víctor Farías Zurita) Introducció La terminologia: sagrera, cellera i cementiri La difusió de les sagreres La geografia de les sagreres Les sagreres i la Pau i Treva L’acceptació de la pau L’ensagrerament: utilitats d’un concepte (Ramon Martí) L’ensagrerament, un debat obert Falses sagreres i concilis equívocs Cementiris, sagrers i sagreres a la diòcesi de Girona (segle XI) La Pau i Treva de Déu en la instauració de les sagreres Arqueologia de l’ensagrerament Propietats i aplicacions del concepte Les celleres del Rosselló de mitjan segle XIII a la fi del segle XV. Permanències i evolució d’una forma d’estructuració del poblament (Aymat Catafau) L’evolució de les celleres a finals de l’edat mitjana Senyoralització, o feudalització, de les celleres De la cellera a l’“incastellamento” Conclusió Bibliografia