publicacions

Primera part. Els masos de la Catalunya Vella
La Catalunya del mas, és a dir, la Catalunya Vella. I. Els masos a l'època medieval. Orígens i evolució. A. En els orígens dels masos: el creixement agrari. B. Els segles XIV i XV: crisi demogràfica, lluites remences i la sentència arbitral de Guadalupe. II. Els masos a l'època moderna. Continuïtats i canvis. A. La recomposició del món rural (1486-1640). B. Un nou model de relacions socials agràries (1640-1800). III. Transformacions en el sistema de mas i en el paisatge agrari contemporanis (1800-1950). A. El segle XIX: expansió i crisi de l'agricultura. B. La crisi del sistema de mas

Segona part. Les possessions de Mallorca
Les possessions mallorquines: una modalitat d'organització de l'espai agrari i de l'explotació del treball. I. La colonització feudal, la crisi baixmedieval i la formació dels latifundis nobiliaris, segles XIII-XVI. A. Feudalisme i colonització agrària, 1230-1350. B. La crisi baixmedieval i la formació dels latifundis. II. L'ordenació de l'espai agrari i les modalitats d'explotació del treball a les possessions: 1550-1830. A. El predomini de la "gran propietat" i la gran explotació nobiliàries. B. La formació de les possessions i del paisatge agrari modern. C. La gestió i l'explotació del treball a les grans hisendes agràries. III. La crisi de l'ordre feudal (1800-1841) i l'agonia dels latifundis nobiliaris (1841-1950). A. Les reformes liberals, la llei de desvinculació i l'accés a la terra. B. Les parcel·lacions a partir de la crisi agrària del segle XIX. C. Epíleg

Tercera part. Els poderi de la Itàlia Central
I. La mezzadria dels orígens, Itàlia centre-septentrional segles XIII-XV. Introducció. A. On i quan. B. Les relacions camp-ciutat. C. Assentaments, paisatges, ramaderia i béns comunals. D. L'evolució de les clàusules contractuals i les relacions amb el mercat. Valoracions finals. II. El sistema poderale a Itàlia Central a l'edat moderna i contemporània (segles XV-XX). Introducció. Les característiques del sistema de mezzadria a la Itàlia Central a l'època moderna: la mezzadria clàssica. A. La historiografia sobre la mezzadria a Itàlia: del segle XVIII al XX. Interpretacions i debats. B. L'evolució del paisatge agrari, dels assentaments i del sistema productiu a Itàlia Central a l'edat moderna (segles XVI-XVIII). C. Un cas exemplar: la distribució de la propietat i l'ús del sòl al contado de Pisa els segles XVI-XVII i la seva evolució en els segles successius. D. La mezzadria al segle XX: de l'apogeu de la difusió a la desaparició. Annex 1. Bibliografia comentada (fins al 1998) per Maria Ginatempo. Annex 2. Scritta colonica della Soprientenza Generale dei Beni della Corona in Val di Chiana, 1817 (scritta Capei). Glossari

l'organització de l'espai rural a l'europa mediterrània. masos, possessions, poderi
rosa congost, gabriel jover i giuliana biagioli (editors)
col.lecció estudis, 5 març 2003	per comprar
A les darreres dècades, les transformacions agràries a l'època moderna han generat vius debats entre els historiadors de l'Europa Occidental. Els resultats de les recerques han fet caure el paradigma dominant, inspirat en el model anglès, que associava un paisatge d'explotacions familiars pageses amb l'estancament i l'immobilisme agraris. Si avui alguna cosa és clara és que la realitat històrica d'aquells segles era molt més rica, variada i complexa del que havíem suposat; en la nova visió, la tesi d'un creixement econòmic protagonitzat per pagesos ja no provoca escarafalls. Aquest llibre mostra tres exemples de desenvolupament agrari precoç i important a l'Europa Mediterrània. Les tres societats que presentem són societats que tenen com a tret bàsic i comú un sistema agrari centrat en uns mateixos conreus, els de l'anomenada trilogia mediterrània, el blat, el vi i l'oli. Un altre element comú de les tres àrees d'estudi és que es tracta d'espais que s'han articulat durant segles a l'entorn d'unes unitats d'explotació específiques: els masos a la Catalunya Vella, les possessions a l'illa de Mallorca i els poderi a la Itàlia Central. Però les tres societats, malgrat aquestes semblances, es troben molt diferenciades entre si. El lector podrà observar aquí els processos d'evolució històrica que les han anat conformant i diferenciant des de la baixa edat mitjana fins als nostres dies o, com a mínim, fins a mitjan segle XX. La idea d'aquest llibre va sorgir fa alguns anys en el si d'una trobada dels grups integrants de la Xarxa Temàtica d'Història Rural. La Xarxa Temàtica d'Història Rural, finançada per la Generalitat de Catalunya des de 1994, integra els grups de recerca d'història rural de les Universitats de Girona, Autònoma de Barcelona, Còrdova, les Illes Balears, Vic i de la Universitat de Pisa. La comparació de l'organització dels espais rurals de les àrees de la Catalunya Vella, l'illa de Mallorca, la Toscana i l'Andalusia Occidental, va constituir el tema de dos seminaris organitzats per la Xarxa. El primer, a Mallorca, organitzat per la investigadora principal del grup de les Illes Balears, Isabel Moll, el 1997. El segon, concebut com a continuació del primer, va tenir lloc a Girona, el 1998, en el marc del XI Seminari d'Història Econòmica de la Universitat de Girona.
l'autor Els treballs aplegats en aquest llibre han estat realitzats per un conjunt de deu autors. Per a la Catalunya Vella, Rosa Congost, Llorenç Ferrer, Pere Gifre, Rosa Lluch, Elvis Mallorquí i Enric Saguer, tots ells membres del Centre de Recerca d'Història Rural de la Universitat de Girona. Per al cas de Mallorca, Gabriel Jover, també membre del CRHR de la UdG i Antònia Morey, professora de les Illes Balears. Per al cas de la Itàlia Central, Giuliana Biagioli, professora de la Universitat de Pisa i Maria Ginatempo, professora de la Universitat de Siena.
índex Primera part. Els masos de la Catalunya Vella La Catalunya del mas, és a dir, la Catalunya Vella. I. Els masos a l'època medieval. Orígens i evolució. A. En els orígens dels masos: el creixement agrari. B. Els segles XIV i XV: crisi demogràfica, lluites remences i la sentència arbitral de Guadalupe. II. Els masos a l'època moderna. Continuïtats i canvis. A. La recomposició del món rural (1486-1640). B. Un nou model de relacions socials agràries (1640-1800). III. Transformacions en el sistema de mas i en el paisatge agrari contemporanis (1800-1950). A. El segle XIX: expansió i crisi de l'agricultura. B. La crisi del sistema de mas Segona part. Les possessions de Mallorca Les possessions mallorquines: una modalitat d'organització de l'espai agrari i de l'explotació del treball. I. La colonització feudal, la crisi baixmedieval i la formació dels latifundis nobiliaris, segles XIII-XVI. A. Feudalisme i colonització agrària, 1230-1350. B. La crisi baixmedieval i la formació dels latifundis. II. L'ordenació de l'espai agrari i les modalitats d'explotació del treball a les possessions: 1550-1830. A. El predomini de la "gran propietat" i la gran explotació nobiliàries. B. La formació de les possessions i del paisatge agrari modern. C. La gestió i l'explotació del treball a les grans hisendes agràries. III. La crisi de l'ordre feudal (1800-1841) i l'agonia dels latifundis nobiliaris (1841-1950). A. Les reformes liberals, la llei de desvinculació i l'accés a la terra. B. Les parcel·lacions a partir de la crisi agrària del segle XIX. C. Epíleg Tercera part. Els poderi de la Itàlia Central I. La mezzadria dels orígens, Itàlia centre-septentrional segles XIII-XV. Introducció. A. On i quan. B. Les relacions camp-ciutat. C. Assentaments, paisatges, ramaderia i béns comunals. D. L'evolució de les clàusules contractuals i les relacions amb el mercat. Valoracions finals. II. El sistema poderale a Itàlia Central a l'edat moderna i contemporània (segles XV-XX). Introducció. Les característiques del sistema de mezzadria a la Itàlia Central a l'època moderna: la mezzadria clàssica. A. La historiografia sobre la mezzadria a Itàlia: del segle XVIII al XX. Interpretacions i debats. B. L'evolució del paisatge agrari, dels assentaments i del sistema productiu a Itàlia Central a l'edat moderna (segles XVI-XVIII). C. Un cas exemplar: la distribució de la propietat i l'ús del sòl al contado de Pisa els segles XVI-XVII i la seva evolució en els segles successius. D. La mezzadria al segle XX: de l'apogeu de la difusió a la desaparició. Annex 1. Bibliografia comentada (fins al 1998) per Maria Ginatempo. Annex 2. Scritta colonica della Soprientenza Generale dei Beni della Corona in Val di Chiana, 1817 (scritta Capei). Glossari