publicacions

Introducció
I. Territori i societat. 1. Factors físics i demografia. 2. Estructura social. 3. Lluita de classes
II. El procés col·lectivitzador agrari. 1. Fonts i problemàtica. 2. Anarcosindicalisme agrari. 3. Formació de les col·lectivitats agràries
III. Classificació de les col·lectivitats agràries a la regió de Girona. 1. Particularitats i magnituds. 2. Col·lectivitats agràries. 3. Seccions de treball col·lectiu. 4. Municipalitzacions
IV. Característiques de les col·lectivitats agràries a la regió de Girona. 1. Els col·lectivistes: condició i nombre. 2. Els recursos econòmics. 3. L'organització social. 4. Transformacions estructurals
V. Estancament, control i reflux del col·lectivisme agrari a la regió de Girona. 1. Actuacions polítiques al voltant del col·lectivisme. 2. Les organitzacions sindicals davant el col·lectivisme. 3. El retorn al vell ordre
VI. Revolució i propietat de la terra: problemes i experiències. 1. L'explotació familiar: un ampli espai. 2. L'aurora: dinàmica d'una col·lectivitat agrària. 3. Algunes diferències regionals
VII. Conclusions
Annexos. I. Cens de pagesos de la regió de Girona. II. Respostes negatives a l'enquesta de la Generalitat. III. Estatuts de la secció de treball col·lectiu de Lloret. IV: Estatuts de la col·lectivitat agrària de Calonge. V. Bases del treball forestal durant la revolució. VI. Fonts sobre el col·lectivisme agrari a la regió de Girona

col·lectivitats agràries a les comarques de girona, 1936-1939. pagesos i revolució a catalunya
marciano cárdaba carrascal
col.lecció estudis, 4 desembre 2002	per comprar
Desarticulat per l'atac frontal dels grans propietaris el tímid reformisme agrari que pretenia la Llei de contractes de conreu, més preocupada per estabilitzar l'estructura agrària existent que per ajudar als sectors necessitats del camp, amb l'arribada de la revolució, aquests sectors resolgueren el problema apropiant-se dels mitjans de producció. La regió de Girona no fou l'excepció en aquest sentit, i també aquí els pagesos van anar més enllà de totes les previsions, incloses les dels sorpresos dirigents llibertaris. Factors com un major grau de consciència de classe, producte de les lluites pageses del període republicà, i l'actitud dels propietaris, despectiva davant el principi republicà d'igualtat de drets entre els individus, havien enverinat les relacions socials al camp i ajudat força a aquest desenllaç, tant o més que els interessos econòmics. Marciano Cárdaba Carrascal (Olombrada, Segòvia, 1954) és Doctor en Història per la Universitat de Girona. Centrada en el període 1936-1939, la seva recerca és un primer intent d'aproximació quantitativa i qualitativa al procés col·lectivista agrari que es desenvolupà a les comarques gironines.
l'autor Marciano Cárdaba Carrascal (Olombrada, Segòvia, 1954) és Doctor en Història per la Universitat de Girona. Centrada en el període 1936-1939, la seva recerca és un primer intent d'aproximació quantitativa i qualitativa al procés col·lectivista agrari que es desenvolupà a les comarques gironines.
índex Introducció I. Territori i societat. 1. Factors físics i demografia. 2. Estructura social. 3. Lluita de classes II. El procés col·lectivitzador agrari. 1. Fonts i problemàtica. 2. Anarcosindicalisme agrari. 3. Formació de les col·lectivitats agràries III. Classificació de les col·lectivitats agràries a la regió de Girona. 1. Particularitats i magnituds. 2. Col·lectivitats agràries. 3. Seccions de treball col·lectiu. 4. Municipalitzacions IV. Característiques de les col·lectivitats agràries a la regió de Girona. 1. Els col·lectivistes: condició i nombre. 2. Els recursos econòmics. 3. L'organització social. 4. Transformacions estructurals V. Estancament, control i reflux del col·lectivisme agrari a la regió de Girona. 1. Actuacions polítiques al voltant del col·lectivisme. 2. Les organitzacions sindicals davant el col·lectivisme. 3. El retorn al vell ordre VI. Revolució i propietat de la terra: problemes i experiències. 1. L'explotació familiar: un ampli espai. 2. L'aurora: dinàmica d'una col·lectivitat agrària. 3. Algunes diferències regionals VII. Conclusions Annexos. I. Cens de pagesos de la regió de Girona. II. Respostes negatives a l'enquesta de la Generalitat. III. Estatuts de la secció de treball col·lectiu de Lloret. IV: Estatuts de la col·lectivitat agrària de Calonge. V. Bases del treball forestal durant la revolució. VI. Fonts sobre el col·lectivisme agrari a la regió de Girona