biblioteca d'història rural



els darrers senyors de cervià de ter. investigacions sobre el caràcter mutant de la propietat
rosa congost
col.lecció estudis, 1
abril 2000
documents01

per comprar
"La decisió important, la causa principal que la investigació resultés especialment fructífera, havia estat la de convertir els veïns de Cervià de Ter en protagonistes de la Història. I quan escric Història vull dir la gran Història, la que solem explicar en termes solemnes i abstractes però, també, sovint, en línies simples i esquemàtiques. Al llarg de la investigació he trobat dades que permeten, d'una manera insistent, desmuntar els tòpics més habituals sobre la fi dels drets feudals. Però alhora he volgut, a partir de l'exemple de Cervià de Ter -particularment ric- proposar un programa de recerca molt ampli. Si els papers jurídics no aconsegueixen fixar les condicions de realització de la propietat, cal millorar els mètodes d'anàlisi històrica de les relacions socials -dinàmiques, complexes- que defineixen els drets de propietat. Per això he volgut presentar aquest estudi com una investigació sobre el caràcter mutant -és a dir, no immutable, no intocable- de la propietat".
l'autora

Rosa Congost Colomer va néixer a Girona el 1956. Des de 1981 és professora d'Història Econòmica de la Universitat de Girona. És autora de Els propietaris i els altres (1990), Notes de societat (1992) i ha preparat l'edició del llibre de Pierre Vilar Pensar històricament (1995). Ha publicat nombrosos treballs i articles sobre temes d'història rural i amb Lluís To ha editat l'obra col·lectiva Homes, masos, història. La Catalunya del nord-est, segles XI-XX (1999).
índex
Introducció.
Dos segles de lluita per la terra (1646-1833). De les terres comunals al Ban del Monjo.
De les ocupacions dels arenys a l'imperi dels bans particulars.
Tensions i lluites en el primer terç del segle XIX.
El negoci dels censos a l'època liberal.
La desamortització de les terres i censos del priorat. La irrupció dels Rosés.
Auge i declivi de l'emfiteusi en temps liberals. Conclusions.
Apèndix