El conreu de l'arròs a l'Empordà del segle XVIII. Selecció de documents

Nota introductòria i selecció a cura de Pere Gifre Ribas

col·lecció documents, 9

octubre 2025

L'arròs es conrea a l'Empordà des de mitjan segle XV. És un conreu que implica una infraestructura hidràulica per facilitar el regadiu. Els senyors dels molins ho són també de l'aigua. A fi de portar l'aigua als camps d'arròs, s'estableix una negociació entre les parts implicades: senyors dels molins i de l'aigua, senyors útils de les terres i universitats pel terme de les quals ha de passar el canal de reg. Les collires d'arròs són altament lucratives, raó per la qual els que en reben les rendes proposen d'ampliar la superfície conreada. Algunes universitats invoquen el bé superior de la salut i en demanen la prohibició. Aquestes diferències generen una forta conflictivitat que es canalitza per diferents vies. D'aquesta conflictivitat, n'han quedat rastres documentals, i aquí se'n fa una selecció: des de la posició dels contraris, amb informes mèdics que atribueixen la sobremortalitat al conreu, i des de la dels partidaris, que sol-liciten autoritzacions a l'Audiència o a la Intendència per conrear l'arròs lliurement. Les posicions enfrontades acaben amb llargs processos judicials, però també amb actuacions de sabotatge. A fi de preservar el conreu, molt lucratiu per als productors, i la salut pública, l'Audiència imposa una reglamentació (1767, 1775) que estableix una divisió de les terres d'arròs en cinc parts; així, de manera rotatòria, cada partió conrea arròs un any de cada cinc. Cap dels sectors no s'avindrà a la mesura. El 1797 esclatarà la revolta que posarà fi al conreu de l'arròs.

L'AUTOR

Pere GIFRE RIBAS és doctor en Història per la Universitat de Girona. És autor de nombroses publicacions. Entre els llibres més recents s'hi troben Delmes, censos i lluïsmes. El feudalisme tardà a la Catalunya Vella (vegueria de Girona, s. XVI-XVII) [Girona: Documenta Universitària, 2011]; Els senyors útils i propietaris de mas. La formació històrica d’un grup social pagès (vegueria de Girona, 1486-1730) [Barcelona: Fundació Noguera, 2012]; «Epítome universal per Catalunya» (1719-1720) de Francisco Verdaguer i Bosch, pagès de Llançà (Estudi introductori i edició) [Llançà: Ajuntament de Llançà, 2015]; Els Fages de Figueres (1809-1884): família, patrimoni, advocacia, lideratge agrícola i política liberal [Figueres: Ajuntament de Figueres, 2024].

INDEX

I. Nota introductòria.
Plantejament
1.1 Geografia i infraestructura hidràulica
1.2 Rendiment i benefici del conreu de l’arròs
1.3 Qui és qui en el negoci de l’arròs
1.4 Afluència de jornalers a la zona arrossera
2. Etapes del conreu de l’arròs
2.1 Prohibicions al conreu de l’arròs (abans de 1740
2.2 Anys de negociació (1740‑1764
2.3 Intervenció de l’Audiència (1764‑1792
2.4 Prohibició (1793)
3. Conflictes: cremes de collites, sabotatges i avalots
4. Reflexió final
Documents
Bibliografia